Tot i que per a mi és una miqueta estrany celebrar-la així, ja que estic envoltat per palmeres en lloc de la neu, la temporada del Nadal ha arribat a Barcelona! Aquest matí, després d’anar a la meva classe de història del cine espanyol —on hem vist la pel.lícula El coronel Macià, que tracta d’un líder català important dels principis del segle XX— he passejat pel Barri Gòtic per gaudir del sol. He entrat en una botiga petita on he comprat una samarreta blaugrana pel partit de Barça d’aquesta nit, i he continuat anant pels carrerons del Barri Gòtic. M’he trobat finalment a la plaça al costat de la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, que és la catedral oficial de Barcelona. La plaça sencera estava plena de parades on ens venien decoracions de Nadal i altres coses
A la primera parada que he visitat, una parella vella estava venent decoracions petites del Pare Noel. He demanat al vell, que tenia un ull blau i cec, “¿Cuánto cuesta esto?” M’ha respost: “Cinco euros,” i ha afegit, ”pero aquí no hablamos el castellano.” Li he respost en català, i la seva cara s’ha alegrat. Hem parlat, amb la seva dona també, una mica sobre els Estats Units i sobre les diferències culturals diverses entre Espanya i Catalunya. Finalment he pagat per la decoració i m’he acomiadat de la parella orgullosa.
He continuat pel laberint de parades fins que he arribat a una altra parada on s’estaven venent unes bufandes de colors vius, i he pensat que a la meva germana li agradarien. De nou he començat la conversació amb l’home en castellà, però quan m’ha dit que és de Barcelona, he començat a parlar en català amb ell. Normalment a la gent catalana els agrada molt un estranger que intenta parlar en català, i aquest home no va ser una excepció: m’ha donat un descompte! He tingut un dia ple de Nadal i de català, i ara mateix estic a punt de participar en altre cosa central de la cultura catalana: mirar un partit del FC Barcelona al Camp Nou. Visca el Barça!
També, aquí teniu una foto.