Quan vaig decidir estudiar a Barcelona, no sabia res d’Andorra. Sabia que existia i que és un pais molt petit a les montanyes entre Espanya i França, però res més. Tanmateix, quan vaig veure el mapa de Catalunya, vaig veure el nom “Andorra.”
Després d’això, vaig buscar més informació sobre aquest pais petit. Quan em van sortir els imatges en el Internet, em van impressionar moltíssim. Les muntanyes altes, els pins verds, els llacs blaus… Tot era extremadament bonic. Savia que queria sortir de Barcelona i aprofitar d’estar a una zona bonica, i després d’això, savia a on m’agradaria anar. Per això, quan vaig arribar a Barcelona, vaig preguntar als meus nous companys si ells volen acompanyar-me al pais petit. La majoria d’ells no savia ni on està ni que existia, però quan els vaig mostrar les fotos que vaig trobar, un grup més aviat gran (de 10 persones) em va dir que volien acompanyar-me a les montanyes per a veure que hi ha.
Vam arribar molt aviat amb autobus a Andorra la Vella perquè volíem escalar una muntanya i saviem que duraria molts temps. Després d’anar per la ciutat una mica, vam escalar una muntanya fins a un llac que es diu “El Llac d’Engolasters.”
L’escalada va durar més o menys dues hores i al llarg de la trajectòria, nosaltres vam veure l’Església de Sant Miquel d’Engolasters que es va construir en els segles XI-XII.
Després d’arribar, vam menjar una mica i vam descansar. Hi havia un bar a prop del llac i vam beure unes cervesses per a celebrar.
Després, a la nit, vam menjat a la ciutat petita d’Andorra la Vella i vam anar de compres perquè no hi ha impostos a Andorra. Va ser una experiència increible. Quan vinguis a Barcelona, has d’anar a aquell petit pais a les muntanyes. Si no em creus, mira les fotos. Sembla un món de fantasia.
